La carbonatació
És un fenomen que es produeix al formigó de forma natural. La barreja de graves, sorra, ciment i aigua forma el formigó i aquest un cop col·locat normalment està en contacte amb l’aire de l’ambient. Aquest aire conté CO2 que passa a través dels porus del formigó i mica en mica fa canviar químicament el formigó fent-ne disminuir el PH de 12-13 a 8-9. Aquest canvi d’alcalinitat provoca un increment de la porositat del formigó i en cas d’haver-hi humitat en l’ambient, deixaria passar l’aigua a través seu. Per comprovar si el formigó està o no carbonatat, recomanem contactar amb el seu tècnic de capçalera, qui portarà la mostra al laboratori o farà la proba “in situ” (aplicant fenolftaleïna).
Conseqüències de la carbonatació
Aquesta carbonatació s’incrementa uns mil·límetres l’any; aproximadament i depenent d’altres factors, 4mm en 2 anys, 8mm en 10 anys, 20mm en 25 any… El problema ve quan els porus deixen passar l’aigua o la humitat i fa que s’oxidin i posteriorment es corroeixin les armadures, provocant que s’incrementi el volum de l’acer, el formigó es trenqui i es pugui desprendre.
És un fet molt perillós en façanes, ja que podria afectar a vianants i altres, també en parets i bigues de formigó armat, especialment quan tenen moltes humitats.
Què cal fer si observem esquerdes o despreniments del formigó?
Si veiem algun símptoma d’una possible afectació del formigó del nostre edifici, informem el més aviat possible al nostre tècnic de capçalera, que podrà fer un estudi tècnic de la situació i proposar-ne la millor solució.